Aquest matí, estava caminant pel jardí de ma casa, i he vist una caixa prop de la tanca. De sobte, he sentit una veu que em deia:
- Ajuda'm a eixir d'ací !. Per a la meua sorpresa, la veu eixia de l'interior de la caixa.
Final de David Mateo
Al següent dia, em va dir que vivia al costat de ma casa. Va agafar una pistola i se'n va anar a matar la bruixa. Al arribar a sa casa va veure que no hi estava i la va esperar fins que tornara. Després, li va disparar un tir en el cor i va tornar a convertir-se en xiquet.
Ens van fer molt bons amics i mai més la bruixa va poder fer les seues dolenteries. I conte contat espere que t'haja agradat.
PUNTUA EL CONTE:
FINAL de ZAIRA TENA
Vaig seguir caminant però, la veu continuava dient:- Ajuda'm a eixir d'ací!
La vaig agafar i la vaig dur a ma casa. Els meus amics van vindre, però no van poder obrir-la. Al matí següent, em vaig alçar i li vaig posar un nom la caixa xerradora. A ella li va agradar molt.
Ma mare venia a despertar-me, com cada matí, i jo la vaig amagar a la meua habitació.
Al tornar del col·legi, ma mare la havia llençant al contenidor del reciclatge. Vaig tindre que anar a per ella i li vaig preguntar si es trobava bé.
Al despertar-me al següent dia, vaig comprovar que la caixa s'havia convertit en una xiqueta molt guapa. Em vaig enamorar i quan es vam fer grans ens vam casar. I conte contat ja s'ha acabat.
PUNTUA EL CONTE:
Final de Carles
Aleshores, no sabia que fer i li vaig dir a la veu:
- Qui ets tu ?
- Sóc Carles - va dir la veu.
Jo em vaig quedar bocabadat i li vaig preguntar a Carles com podia ajudar-li. Ell em va dir que, tenia que repetir tres vegades Carles. Així ho vaig fer, i no més vaig acabar de dir per tercera vegada el seu nom, una llum va eixir de la caixa i em va atrapar i em va dur dins d'ella.
Vaig trobar a Carles dins d'una presó i dos homes molt forts van intentar agafar-me. Jo vaig aconseguir fugir d'ells i li vaig pegar una potada al cap, amb les claus i amb l'ajuda de Carles que em va dir que era la blava, vaig aconseguir obrir la porta i d'aquesta manera van poder tornar a les nostres cases. I ens vam fer molt bons amics.
FI
FINAL de ZAIRA ROMERO
Vaig obrir-la i em va eixir un gos. No podia caminar i van tindre que passar 20 setmanes per a que poguera córrer.
Li vaig dir a ma mare si podia quedar-me'l, però ella em va dir que era molt de treball. Tindria que arreplegar quan es fera pipi i caca. Jo la vaig convéncer i se'l van regalar als meus cosins.
Jo puc jugar amb ell i li van posar de nom WIPI i de cognom ROMERO DELAMO. Un dia el vaig portar al col·legi per a que el conegueren els meus amics. A Anna li donava por, però el van dir que no mossegava. Ara estic trista perquè fa temps que no el veig, però quan arribe el cap de setmana pense anar a casa del meus cosins i jugar amb WIPI i conte contat s'ha acabat
Puntua el conte: