Aquest matí, estava caminant pel jardí de ma casa, i he vist una caixa prop de la tanca. De sobte, he sentit una veu que em deia:
- Ajuda'm a eixir d'ací !. Per a la meua sorpresa, la veu eixia de l'interior de la caixa.
Final de David Mateo
Quan vaig obrir la caixa, vaig veure a un ratolí que parlava. Em va dir que una bruixa l'havia convertit, que abans era un xiquet. Eixa era la raó de que parlara.Per a tornar a ser xiquet, es tenia que matar a la bruixa.
Al següent dia, em va dir que vivia al costat de ma casa. Va agafar una pistola i se'n va anar a matar la bruixa. Al arribar a sa casa va veure que no hi estava i la va esperar fins que tornara. Després, li va disparar un tir en el cor i va tornar a convertir-se en xiquet.
Ens van fer molt bons amics i mai més la bruixa va poder fer les seues dolenteries. I conte contat espere que t'haja agradat.
PUNTUA EL CONTE:
FINAL de ZAIRA TENA
Vaig seguir caminant però, la veu continuava dient:- Ajuda'm a eixir d'ací!
La vaig agafar i la vaig dur a ma casa. Els meus amics van vindre, però no van poder obrir-la. Al matí següent, em vaig alçar i li vaig posar un nom la caixa xerradora. A ella li va agradar molt.
Ma mare venia a despertar-me, com cada matí, i jo la vaig amagar a la meua habitació.
Al tornar del col·legi, ma mare la havia llençant al contenidor del reciclatge. Vaig tindre que anar a per ella i li vaig preguntar si es trobava bé.
Al despertar-me al següent dia, vaig comprovar que la caixa s'havia convertit en una xiqueta molt guapa. Em vaig enamorar i quan es vam fer grans ens vam casar. I conte contat ja s'ha acabat.
PUNTUA EL CONTE:
Final de Carles
Aleshores, no sabia que fer i li vaig dir a la veu:
- Qui ets tu ?
- Sóc Carles - va dir la veu.
Jo em vaig quedar bocabadat i li vaig preguntar a Carles com podia ajudar-li. Ell em va dir que, tenia que repetir tres vegades Carles. Així ho vaig fer, i no més vaig acabar de dir per tercera vegada el seu nom, una llum va eixir de la caixa i em va atrapar i em va dur dins d'ella.
Vaig trobar a Carles dins d'una presó i dos homes molt forts van intentar agafar-me. Jo vaig aconseguir fugir d'ells i li vaig pegar una potada al cap, amb les claus i amb l'ajuda de Carles que em va dir que era la blava, vaig aconseguir obrir la porta i d'aquesta manera van poder tornar a les nostres cases. I ens vam fer molt bons amics.
FI
FINAL de ZAIRA ROMERO
Vaig obrir-la i em va eixir un gos. No podia caminar i van tindre que passar 20 setmanes per a que poguera córrer.
Li vaig dir a ma mare si podia quedar-me'l, però ella em va dir que era molt de treball. Tindria que arreplegar quan es fera pipi i caca. Jo la vaig convéncer i se'l van regalar als meus cosins.
Jo puc jugar amb ell i li van posar de nom WIPI i de cognom ROMERO DELAMO. Un dia el vaig portar al col·legi per a que el conegueren els meus amics. A Anna li donava por, però el van dir que no mossegava. Ara estic trista perquè fa temps que no el veig, però quan arribe el cap de setmana pense anar a casa del meus cosins i jugar amb WIPI i conte contat s'ha acabat
Puntua el conte: